Com ja hem comentat en alguna ocasió, la "petita edat de gel" va afectar Europa entre el segle XVI i mitjans del segle XIX, tot i que el període més fred es va registrar entre 1564 i 1730. Precisament William Shakespeare va néixer a l'abril de 1564 i a partir d’ octubre d'aquest any i fins el maig de l'any següent, la totalitat d'Europa va patir un hivern extraordinàriament llarg i cru, el primer d'una llarga sèrie d'hiverns rigorosos que van provocar un ràpid avanç de les glaceres de Groenlàndia, Escandinàvia, Islàndia o Alps. Els gels àrtics es van estendre cap al sud i van ser la causa que en sis ocasions, els esquimals arribessin a Escòcia en caiacs. La neu i el gel romanien diversos mesos seguits ocupant extenses zones del continent i les Illes Britàniques. Shakespeare reflecteix en algunes de les seves obres els rigors de l'hivern, com en pintura ho fa el flamenc Pieter Bruegel (1525-1569). Però hi ha un pintor que en més d'un 90% dels seus llenços apareixen el fred, la neu i el gel com a principals protagonistes. Es tracta de l'holandès Hendrick Avercamp (1585-1616), el primer gran paisatgista del seu país que plasma a la perfecció tot tipus d'escenes sobre els canals o llacs gelats. Proveu veure detalladament alguns dels seus quadres i, enmig de la gentada, trobarà a nens jugant amb pals i pedres, a manera d'hoquei sobre gel, venedors ambulants muntant paradetes improvisats sobre la superfície gelada, gossets jugant amb la neu, escenes còmiques de caigudes estrepitoses i per descomptat de trineus i patinadors. Els puc assegurar que, malgrat els tons grisos i freds del paisatge, les escenes transpiren optimisme i diversió.