Amb la proliferació d'observatoris meteorològics a Europa i un coneixement més profund dels fenòmens que afectaven el continent, al llarg del segle XIX es van iniciar les primeres previsions meteorològiques difoses per mitjans de comunicació. Sir Francis Galton (1822-1911), geògraf, meteoròleg, explorador dels tròpics, inventor i psicòleg, va ser el primer a descriure els anticiclons, amb els seus vents que circulen en el sentit horari a l'hemisferi nord, i també va ser pioner en la introducció de mapes del temps basats en unir punts d'igual pressió atmosfèrica: les conegudes isòbares. Va ser el primer a publicar un mapa del temps amb previsions en un diari, concretament a The Times l'1 d'abril de 1875. Va publicar el llibre "Meteorographica" el 1863, fonamental per als joves meteoròlegs de l'època. S'hi emmagatzemaven els mapes del temps diaris, infinitat de dades sobre temperatura, pressió, vent, estat del cel i precipitacions. Aquesta afició cap a la meteorologia va arribar també a Austràlia. De fet les primeres observacions van arribar de la mà de navegants com Cook o Dampier que registraven la temperatura, pressió o força i direcció del vent allà per on navegaven, però un dels primers observatoris més importants d'Austràlia el va construir Sir Thomas Brisbane a Parramatta a nova Gal·les del Sud el 1822 Va instruir a convictes perquè realitzessin les observacions meteorològiques pagant-los 1 xíling amb 6 penics per dia. El 1877 es van publicar les primeres previsions meteorològiques en un diari australià.