Quants paraigües han passat per les nostres mans... i els asseguro que bastants d'ells han quedat destrossats en mans del cronista per aiguats, ventades i altres fenòmens violents. Però el paraigua , originari de la Xina i utilitzat fa 3000 anys , tenia la funció de protegir-se del sol. A Grècia al segle I abans de Crist va ser un objecte de luxe portat exclusivament per les dones. Els homes no el feien servir ja que era un signe d'efeminament. A partir del segle XVII s'estén per França i Itàlia, però es considerava un objecte d'escassa distinció, ja que el portaven els que no disposaven de carruatge. Els anglesos es burlaven d'ells ja que es continuava pensant que era un signe d’efeminament. De fet el 1706 el diccionari de la llengua a Anglaterra definia al paraigua com "pantalla usada comunament per les dones per protegir-se de la pluja". Jonas Hanway va ser el primer londinenc a utilitzar-lo. Quan plovia, sortia amb aquest artefacte i tothom es burlava d'ell. A finals del segle XVIII es va inventar el paraigua-parallamps ... sense comentaris. El paraigua pot tenir altres utilitats: el 1978 el dissident búlgar Georgi Harkov estava en una parada d'autobús, i un agent del KGB li va punxar la cuixa amb la punta del paraigua... que portava una xeringa incorporada, amb un potent verí.