La Vall de la Mort a Califòrnia guarda un misteri encara sense resoldre. Científics

de tot el món, des de geòlegs, astrònoms o meteoròlegs investiguen un fenomen

molt curiós i del qual es té constància des de fa més d'un segle. En aquesta zona

desèrtica i extrema pel que fa a temperatures i sequedat hi ha uns llacs secs que

únicament aconsegueixen omplir-se d' aigua amb esporàdiques tempestes hivernals. A

les "platges" o zones seques de terra argilósa hi ha pedres de diferents mides algunes

de les quals arriben a pesar 200 quilos. Però no es tracta de pedres normals: aquestes

tenen la virtut de viatjar, de lliscar per sobre de la terra argilosa. El 1900 van sorgir

les primeres teories que relacionaven el moviment amb el camp magnètic de la terra.

També hi havia qui pensava en producte de forces alienígenes. El 1955 va sorgir una

nova teoria. El fenomen es produeix a l'hivern i se suposa que sota les pedres hi ha

petites làmines de gel. Per poc vent que bufi, la pedra llisca sobre la làmina de gel que

té a la base. No obstant això posteriors investigacions han observat que el fenomen es

pot produir amb temperatures molt per sobre de 0º, així que també es poden moure

sense gel. La teoria que de moment té més pes, sense ser la definitiva, és la del vent.

Les pedres es poden moure sobre el terreny argilós empeses pel vent. Com ho fan a

poca velocitat, si el vent canvia de direcció, els traços deixats per les pedres també

varien la seva direcció. Des de l'aire es poden observar desenes d'aquests traços,

alguns de centenars de metres.