No hi ha manera que els efectes especials de fenòmens meteorològics en les pel•lícules siguin realment creïbles. Recordin els experts en aquest tipus d'efectes (amb tot l'afecte i modèstia) que llamp i tro van separats, sinó actors i actrius moririen electrocutats. En els huracans es mouen TOTS els arbres i no només els de primera línia. No hi ha xàfecs torrencials de 10 metres quadrats. Si plou molt aquí, a 10 metres segurament també ho hauria de fer. Quan neva i entrem en una casa, o la neu del cabell i de l'abric es fon a l'instant o la casa es troba a 0 º. També amb pluges torrencials la visibilitat sol quedar reduïda a menys de 100 metres. Hem vist pluges torrencials amb muntanyes al fons a més de 50 quilòmetres. I sobretot, si volen fer ploure, que no faci sol, que és molt poc creïble.
I per acabar, un director que m’entusiasma: David Lean. A "La filla de Ryan" rodada a Irlanda va esperar que arribés una enorme borrasca atlàntica per filmar les onades reals més grans que mai s'han filmat. A "Lawrence d'Aràbia" es va informar de l'arribada de tempestes de sorra per introduir als seus actors en el fenomen. A "Doctor Zhivago" ens comunica el fred gelador de les seves escenes. Fins i tot en una de les seves primeres pel•lícules, l'extraordinària "Breu encontre", respirem l'ambient fred i humit del Londres dels 40.

Alfred Rodríguez Picó