Al segle XIX quan encara la gent considerava les zones polars llocs remots, carregats de misteris i perills, on la Natura sempre guanyava la partida a l'home, van sorgir una sèrie de pintors que van expressar aquest sentiment d’ esglai de l'home davant els paisatges gelats, els més solitaris i hostils del planeta. També entre la primera meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX es van realitzar gran quantitat d'expedicions per aconseguir el que encara era desconegut.
Alguns pintors s'unien a aquestes expedicions per poder plasmar i transmetre aquestes sensacions que encara avui dia ens esglaia. El pintor americà William Bradford (1823-1892) va partir el 1861 cap a les regions àrtiques en una goleta de 120 tones. Va quedar tan impressionat per la bellesa dels paisatges gelats que posteriorment va realitzar 7 viatges més cap a la península del Labrador al nord-est de Canadà. La seva fascinació augmentava sense parar i el 1869 va partir al costat del navegador Isaac Hayes rumb a les regions desconegudes de Groenlàndia. He estat contemplant els seus quadres i les sensacions que m'han transmès han estat tan profundes que voldria compartir-les amb vostès. Aquesta és una de les pàgines on poden trobar un bon nombre de les seves obres: http://the-athenaeum.org/art/by_artist.php?id=423 És una mica llarga però val la pena. Proveu situar-vos en l'època en què va viure Bradford i respiri la sensació de soledat i esglai davant la força dels paisatges més inhòspits del planeta. A la imatge adjunta, "Habitants del gel mirant els invasors".