De la mitologia escandinava i germànica, Thor és el déu més poderós, amb més influències que ha existit. Al llarg dels segles, grangers, pagesos i pescadors dels països nòrdics i en menor mesura d'Alemanya apreciaven especialment a aquest déu que, segons expliquen les llegendes, viatjava en un carro solcant el cel, provocant tempestes amb llamps i trons. I li apreciaven per que era considerat la deïtat suprema, capaç de controlar els fenòmens meteorològics i repercutint en la qualitat de les collites. Es creia que els llamps de les tempestes, que sortien del seu martell anomenat Mjolnir, maduraven els cultius ja que, com a déu del cel, també posseïa el do de fertilitzar els camps. Encara avui en dia alguns pagesos escandinaus porten sempre un amulet en forma de martell.
El carro que li servia per solcar el cel era tirat per dos bocs. Quan tenia gana, se'ls menjava, i després tapava els ossos dels animals amb la pell i amb el seu martell poderós, llançador de llamps, els tornava la vida. Vivia amb la seva dona i fills en un palau de 540 habitacions. Una de les llegendes que més ens agrada sobre Thor és la següent: Thrud, una de les filles del déu es va prometre amb un nan. El déu, per treure al promès de sobre, li va dir que havia de demostrar la seva saviesa contestant a una sèrie de preguntes que li faria. Es van citar Thor i el nan una nit i van començar les preguntes... allargant-les fins l'albada. Els primers raigs de sol van incidir sobre el nan i aquest es va convertir en pedra, com passa amb tots els nans escandinaus quan els toca el sol.