Al segle XVIII va haver un gran interès científic per l'electricitat atmosfèrica. Hi va haver tota mena d'experiments per estudiar el llamp i com prevenir-lo.

El Pare Nollet (1700-1770) aconsegueix electrificar a 180 soldats i 300 monjos agafats tots a una barra metàl·lica. Quin poder de convicció havia de tenir.

Benjamin Franklin (1706-1790) va començar a treballar a partir dels 12 anys a la fàbrica de sabó i espelmes del seu pare i s'avorria sobiranament. Quan tenia 17 anys s'escapa de casa i inicia una carrera frenètica amb nombrosos estudis, multitud de publicacions, dissertacions, aprèn idiomes. A Filadèlfia crea un hospital, una biblioteca i constitueix una Societat Acadèmica. Obté nombrosos càrrecs polítics i la seva curiositat científica el porta a investigar sobre l'electricitat. El 1752 mitjançant un experiment s'observa una espurna amb un espetec a l'interior d´una ampolla. A partir d'aquí va agafar un estel amb una punta metàl·lica. Fil mullat per fer-ho més conductor ia l'extrem i agafant de la mà, una clau metàl·lica. Es va acostar una tempesta i va llançar l'estel. Per sort per a ell no va caure cap llamp però va observar com s'eriçava el fil que connectava l'estel amb la clau. Naixia el parallamps. En 1753, un any després el rus Georg Richmann va col·locar una vareta metàl·lica a la punta d'un edifici unida a un cable que ell agafava. Va arribar una tempesta, va caure un llamp ... i el científic va caure fulminat. En 1760, s'instal·lava el primer parallamps al far de Plymouth.

Quadre: "Benjamin Franklin obtenint electricitat del cel." (Benjamin West, 1816)

Alfred Rodríguez Picó