Vaig néixer a Barcelona un dia força gris de setembre amb un plugim que anunciava la tardor de forma imminent. El primer record que tinc és el de la nevada del 25 de desembre de 1962: La Nevada. Són flaixos de records com ara haver-se de quedar els avis i altres familiars a casa ja que els carrers estaven intransitables o despertar-me a mitja nit a causa d'un xivarri estrany. Hi havia perill d'ensorrament de la terrassa a causa del pes de la neu i van haver de treure-la amb pales tant la meva família com els veïns de sota. Però el record més viu d'aquell esdeveniment va ser el dia següent quan va aparèixer tot, absolutament tot, sepultat per una capa de 70 centímetres de neu. El meu pare em va portar a passejar pel Carmel. Feia un dia magnífic, tot seré però amb un fred extraordinari ja que la mínima d'aquella nit va arribar als 4º sota zero. Els peus em feien mal pel fred, però el paisatge era tant fascinant que no volia tornar a casa.

Amb nou anys vaig instal·lar el primer observatori meteorològic a la terrassa de casa amb aparells comprats a can Raig, a la Rambla. Quina il·lusió portar un observatori. Ja podia ser una mica con en Mariano Medina o l'Eugenio Martin Rubio, els meus ídols. També em van regalar el meu primer llibre del temps: "El tiempo es noticia" de Mariano Medina, amb dibuixos d'en Summers, molt divertits.

Als 15 anys vam haver de sortir del barri per la construcció del túnel de la Rovira i vam anar a viure al Carrer Rocafort amb Tamarit, prop de la plaça Espanya. La muntanya de Montjuïc estava pròxima així que em vaig adreçar a l'Institut Botànic de Barcelona per si em deixaven un tros de terreny per posar un observatori…i així va ser i amb aparells molt bons facilitats pel llavors anomenat "Servicio Meteorológico Nacional". Aquest organisme estava situat a l'edifici del "Ministerio del Aire" prop del port de Barcelona i m'hi vaig començar a desplaçar regularment per ajudar-los en la tasca d'observació meteorològica i calcular les dades mitjanes dels observatoris de La Molina i Sant Llorenç del Munt.

Amb 16 anys vaig començar a treballar a Radio Barcelona i a fer el temps pels diaris, que llavors hi havia molts. Quan per les festes de Nadal, Setmana Santa o estiu tothom se'n anava, em tocava a mi fer les previsions i dibuixar els mapes del temps per La Vanguardia, El Correo Catalán, El Noticiero Universal o Diario de Barcelona i posteriorment pel Mundo Diario, Catalunya Expres, Avui o El Periódico. Eren temps de revoltes i vagues generals. Més d'un cop havia entregat l'article a La Vanguardia i havia de creuar la Plaça Catalunya per anar cap el Noticiero Universal. Però entre mig hi havia barricades, bales de goma i pots de fum. Tenia que esquivar els vaguistes i la policia, els "grisos", que fins i tot em van arribar a estomacar de valent amb la porra. Recordo cridar-los indignat: "pero si yo solo estoy repartiendo el tiempo para los periódicos…" Llavors estava fent el COU o curs per entrar a la Universitat, però això significaria haver de deixar de treballar…i vaig optar per comprar-me jo els llibres que més m'interessaven i estudiar pel meu comte i seguir treballant.

Juntament amb Radio Barcelona vaig iniciar la meva col·laboració amb Radio Olot i per guanyar més diners i poder comprar-me més aparells meteorològics i més música (m'apassiona la música clàssica) em vaig posar a treballar de comptable a la nau de cavall de l'escorxador de Barcelona. Quins bons records guardo dels companys de l'escorxador! Però pel 1983 i amb la creació de Catalunya Radio i uns mesos més tard de TV3 la meva vida professional va donar un tomb. 20 anys a Catalunya Radio i TV3 va durar la experiència, molt enriquidora i apassionant.

Pel 2002 deixo els dos mitjans per fer un programa setmanal a Barcelona Televisió. Un programa fet a mida on per fi no es parla tant sols de previsions meteorològiques que ja havia fet durant 26 anys seguits. La meteorologia continua essent una passió que fins i tot ha augmentat en el temps. I una de les millors tasques és intentar transmetre aquesta passió per mitjans com ara aquest: una pàgina web.

El programa de Barcelona Televisió dura gairebé 10 anys i la temporada 2012/13 "La Xarxa", abans "Com Ràdio", m'ofereix conduir un magazine cultural diari de tres hores. Una de les millors experiències professionals amb 1100 entrevistes. També el 2013 inicio uns espectacles de dansa, música clàssica, fenòmens meteorològics i imatges impactants al Kursaal de Manresa i al Teatre Auditori de Granollers. El resultat és tan satisfactori que volem començar una gira per Catalunya per la temporada vinent.

Visca la Meteo!